Doncs això mateix, que ahir em vaig lesionar com millor estava anant la progressió, portava tot un seguit de quilòmetres amb unes sensacions boníssimes i jugant a futbol m’he trencat. Fent un esprint vaig notar un dolor important al muscle, a la zona dels quàdriceps tot i que em sembla que no és ben bé el quàdriceps. L’error és que vaig continuar jugant i el dolor va anar augmentant, sóc un burro de campionat, ho sé, però plegar als primers deu minuts de joc doncs como que no entrava dins els meus plans. Em penso que no hi ha trencament, més aviat sembla una elongació i en 10 o 15 dies estaré altra vegada en dansa, però avui em fot un mal de pebrots, hauré de sotmetre la cama a cures intensives i resar per a que passi aviat. Com em puteja, justament ara mateix aquest contratemps....
Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de...
Hem sap greu, però ho tinc clar, quinze dies i a tornar a fer esport al monte.
ResponEliminaNo crec que això aturi aquestes forces i canyes que et fots a la montanya.
Sambari.