El Camí del Sol non-stop, 120 quilòmetres seguint la petjada de Sant Jaume fins a Mequinensa

El proper divendres 8 de novembre comença una nova aventura, recórrer els 120 quilòmetres que separen Tarragona de Mequinensa seguint el traçat de l’antiga via romana seguint el GR 65-5, una variant poc realitzada del Camí de Sant Jaume i que segons la tradició va utilitzar l’apòstol en direcció contrària predicant fins arribar al port de Tarragona, l’enclavament marítim més important de l’època.

Perquè faig aquest camí, per un motiu molt personal ja que el camí va fins a Santiago de Compostela però passa per el poble on estan totes les meves arrels, el poble del qual em sento més identificat tot i la distància que un bon dia es va imposar. Quan parlo de Mequinensa sempre ho faig amb el cor i em recorre un pessigolleig especial, no he viscut ni me criat a la Mequinensa, però sempre sento que una part de mi pertany a aquest meravellós poble, el Poble!

El destí de la ruta, Mequinensa

He decidit fer el camí d’una sola tirada, o sigui, fer els 120 quilòmetres sense parar i corrents, el córrer per la muntanya és la manera de la que gaudeixo de l’esforç físic i de la natura com mai, fer 120 quilòmetres seguits en solitari comporten un exercici físic i mental com poques coses i ho faig només amb un objectiu, gaudir i veure des de la llunyania el castell de Mequinensa per entrar als seus carrers com mai ho he fet fins a dia d’avui.

Sortiré de la Catedral de Tarragona el proper divendres 8 de novembre a les 16:30h, es molt difícil preveure a quina hora arribaré a Mequinensa, influeixen molts factors que són difícils de controlar, el desgast físic de fer tants quilòmetres, el fet de que el recorregut no estigui marcat com a una cursa i el no haver fet mai el recorregut no em dona referències de temps concrets als quals agafar-me per preveure el que puc tardar a completar el recorregut. El destí final de la travessa es arribar a la plaça de Mequinensa, on espero poder-me trobar amb amics i família que vulgui venir a rebre’m, sempre és molt important saber que algú t’espera a l’arribada, et dona força i ànims per seguir endavant. Hi ha força gent que vol saber com vaig durant la travessa i també saber a quina hora tinc previst arribar, per aquest motiu crearé uns dies abans un grup de watsap on aniré posant fotografies de la ruta, els temps que porto, algunes reflexions personals dels moments i quan arribi a Maials podré donar una hora bastant exacte de l’arribada a Mequinensa. Prefereixo fer un grup per evitar tenir que estar enviant missatges diferents, d’aquesta manera amb un sol missatge tothom el podrà rebre i em facilita enormement les coses. Recordo a qui estigui interessat i no ho hagi fet encara, si jo no tinc el telèfon de contacte, que m’envií el seu telèfon per a que el pugui agregar al grup abans del divendres. Em podeu enviar el vostre telèfon directament al meu telèfon 620786499 o enviar un correu electrònic a caste1974@gmail.com  

Durant la ruta tindré un suport logístic molt important, una aventura d’aquestes característiques comporten una necessitat tant de logística com de seguretat. El meu amic i company Josep Maria “El Soci” m’anirà seguint per els punts estratègics de la ruta, el seu suport significa que podré anar menjant i canviant-me de roba de cara a la nit sense tenir que carregar una quantitat de pes exagerada. A més, estarà situat en punts estratègics per controlar que tot vagi bé i no tingui cap problema, imagineu que tinc que recórrer zones muntanyoses com les de Prades de nit en solitari, per un camí que no està gaire marcat i que qualsevol imprevist, com podria ser per exemple una lesió a les 4 de la matinada (toquem fusta) em deixaria en una situació delicada. Ell estarà també doncs per vetllar per la meva seguretat, sense ell tot això no seria possible i el meu agraïment envers la seva persona és infinit.   

Marca de GR, gran recorregut

Per conèixer una mica millor les característiques de la ruta en qüestió faig un petit resum de la mateixa a nivell històric.

Aquest camí llegendari segueix la ruta del Sol, de Llevant cap a Ponent. Per la nit, "la Via Làctia" assenyala la direcció correcta cap a la constel·lació de Can Major, és per això que se l’anomena també el camí dels Estels. Dues fileres d’estels, seguint dues línies paral·leles, s’extenen des de la Mediterrània a l’Atlàntic (Est-Oest): el camí del Sol.

És un camí per engrandir l’esperit del ser humà, un camí de superació personal i d’aprenentatge on no hi manca el sentit d’aventura; has d’integrar-te a la natura, quan la calor apreta has de ser el Sol que et carrega de vitalitat, quan fa vent has de ser l’aire que t’impulsa camí avant com un vaixell a plena vela, quan plou has de ser l’aigua que neteja i beneeix el teu esperit, quan fa fred has de ser la neu que conserva vius el teus coneixements. Resumint, és el camí de la Vida.

Aquest GR-65-5 pretén anar seguint la via romana que, segons la tradició, va petjar l’Apòstol Sant Jaume quan evangelitzava la península, si bé en sentit invers de com ho va fer ell, és a dir, de Tarragona a Galícia.

Els únics camins existents als segles IX i X, quan es va popularitzar el pelegrinatge a Santiago de Compostel·la, eren els de la xarxa viària romana. Durant els períodes de calma i tranquil·litat, s’utilitzaven les vies que anaven per terreny pla i fàcil de recórrer; en canvi, en èpoques de guerres i insurreccions, s’habilitaven vies altes -per les carenes- amb l’objectiu d’evitar possibles emboscades. El gran geògraf català, Pau Vila Dinarès, diu: "quasi totes les vies romanes tenien llur rèplica en algun camí de carena, vies estratègiques dels temps insegurs, quan aquelles no són ja enlairades en algun tram de la seva ruta", exactament com la del GR 65-5.

La ruta de seguretat per les carenes del massís de Prades, anava de Tarragona a Constantí, la Selva, l’Albiol i Prades; deixant, aquí, la que anava cap a Lleida per seguir un camí pre-romà que porta a Ulldemolins, seguia pujant a la serra la Llena i la seguia per l’actual divisòria de les províncies de Tarragona i Lleida fins a Maials i Mequinensa, on trobava una via romana que pujava per la riba dreta del Cinca i, creuant els Monegros per la "la Calzada del Diablo", anava directament a Saragossa.

perfil primer tram Tarragona-L'Albiol

perfil segon tram l'Albiol - Ulldemolins

perfil tercer tram Ulldemolins-Llardecans

perfil quart tram Llardecans - Mequinensa