Passa al contingut principal

Lluitant contra el temps, perdent el temps



Un a vegades es qüestiona moltes coses, tantes hores en solitud per les muntanyes donen per pensar en moltes coses, una d’elles es aquella que et fa lluitar contra el crono. Jo era un dels que pensava que lluitar contra el crono no ho faria mai i ara mateix em trobo fent-ho dia a dia, cursa a cursa. Sense anar gaire més lluny aquest dissabte pujant al Pedraforca tornava a lluitar contra el temps de l’any passat i amb certa ràbia em donava compte que deixava passar coses molt importants i belles al meu voltant. Aquest pensament m’envaïa en un moment de debilitat, havia començat amb massa força i encara no estava prou a punt donar-ho tot, però em retornava una i altra vegada una pregunta al cap.... perquè tens tanta pressa? No tens la sort d’estar cada dia envoltat d’aquest paisatge i tens pressa per abandonar-lo? Que no et dones compte de que acabes de passar un arbre prou maco com per aturar-te un segons a mirar-lo, ell ha estat aquí centenars d’anys i tu el passes de volada? Perquè no en gaudeixes més de tot això en comptes de lluitar contra el temps?
Son moltes preguntes i si les penses amb la fredor necessària te n’adones compte de que estàs fent el passerell, es bonic competir contra un mateix però quan ho fas deixes enrere masses coses que t’ompliran d’imatges, de colors, d’olors...en definitiva, de sensacions. Hi tenen que haver moments per tot, atura’t un moment, respira fort i contempla tot el que els teus ulls et donin abast, tot el que el teu nas pugui ensumar, tot el que les teves mans puguin acaronar, la natura està aquí per a que flueixis amb ella, no vulguis deixar-la enrera.
Una senzilla reflexió, perdoneu però algú ho havia de dir......tot i que segur seguiré lluitant contra els temps trobaré també aquells moments necessaris per fer una pausa i aturar-me i omplir-me de la mare Terra


Comentaris

  1. Soci23 d’agost del 2011, a les 13:35

    Son coses que un es dona compte amb el temps, en el cas dels corredors de muntanya.Però tambè dir que es una altre manera de comencar a coneixer la muntanya.
    L'important es reflexionar i obrir els ulls i el pensament, segurament tornaràs a aquest lloc i a d'altres en un altre moment per gaudir-ne penament.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer ...
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de...
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...

El Besiberri Sud (3017m), el següent repte

La bogeria només ha fet que començar, queda un mes per iniciar l'assalt al Besiberri Sud a 3017m d'alçada en ple hivern, alpinisme invernal, preparar crampons i piolets i sobretot preparar-se a tope. El company d'aventura és el Soci, un paio amb un tou d'experiència al monte i que em guiarà en aquelles coses que francament domino bén poc, però l'aventura té aquest component d'incertesa que la fa tant atractiva. Ens esperen 1600 metres de desnivell positiu i altres 1600 negatius, unes 6 hores per fer cim i moltes il·lusions a la motxilla. Una inoportuna grip m'atura en la meva preparació física, espero solventar-la bén aviat i tornar a posar-me les piles per arribar en plena forma el dia H. Us penjo algunes fotografíes que agafo prestades de la pàgina de Pirineos3000 per a que veieu una mostra del que ens espera el proper 26 de febrer. La propera sessió de fotos serà la nostra si tenim sort!!!!
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...