Passa al contingut principal

Pacte entre runners, els valors de la muntanya



Faig extensiu un article de Elena Moro, directora de la revista Oxigeno publicat e l’editorial d’aquest mes, francament es espectacular com es presenten en tota la seva magnitud els valors de la amistat i el fairplay que tant de moda està avui en dia. Després de veure els enfrontaments entre Barça i Madrid i de tots els gestos que s’han donat,  cal fer un cop d’ull a dos competidors, dos runners que participen a la Transvulcánia, una ultra marató de muntanya de l’illa de Palma de 83 quilòmetres i 8500 metres de desnivell acumulat.
Dos runners van davant de la carrera, el salmantí Miguel Heras, un dels millors corredors de muntanya i guanyador de l’anterior edició, i el basc Iker Carrera. Anaven junts, no s’havien separat des del començament de la cursa i arribant al quilòmetre 82, l’expectació era màxima per veure qui trencava primer la cinta. Apareixen els dos runners a la recta final, queden 50 metres, qui esprintarà?.... i davant la sorpresa de tots, Miguel i Iker es donen la mà i entren junts a la meta, superant a més el record de la prova.
L’organització decideix que sigui l’atzar el que decideixi el guanyador, la sort acompanya de nou a Miguel Heras. Una forma inèdita de resoldre una competició esportiva. Les opinions van ser molt variades: hi havia qui deia que deixar en mans de la sort decidir el guanyador desmereixia el nivell i prestigi de la carrera, que restava valor a la victòria i respecte entre els corredors d’elit.
Segons Elena Moro i personalment penso el mateix, aquest pacte entre runners va ser un gest meravellós que resumeix totes les hores d’esforç conjunt i de companyonia que es comparteixen a la muntanya; en aquest cas era una cursa, però hauria pogut ser una cordada. Que n’hi hagi molts de pactes així, justament aquests detalls enalteixen aquest esport.


Iker Carrera: “Ganar la Transvulcania con Miguel Heras tiene un significado doblemente especial”

El corredor vasco ganó, hace unas semanas, la Transvulcania; compartió esa victoria con Miguel Heras, con el que acordó, en los últimos kilómetros, que la victoria de ambos era lo más justo tras el esfuerzo realizado.

Entrevista a Iker Carrera a la revista Desnivel: http://desnivel.com/carreras-y-raids/corredores/iker-carrera-ganar-la-transvulcania-con-miguel-heras-tiene-un-significado-doblemente-especial


Vídeo Transvulcánia 2011

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer ...

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de...

El Besiberri Sud (3017m), el següent repte

La bogeria només ha fet que començar, queda un mes per iniciar l'assalt al Besiberri Sud a 3017m d'alçada en ple hivern, alpinisme invernal, preparar crampons i piolets i sobretot preparar-se a tope. El company d'aventura és el Soci, un paio amb un tou d'experiència al monte i que em guiarà en aquelles coses que francament domino bén poc, però l'aventura té aquest component d'incertesa que la fa tant atractiva. Ens esperen 1600 metres de desnivell positiu i altres 1600 negatius, unes 6 hores per fer cim i moltes il·lusions a la motxilla. Una inoportuna grip m'atura en la meva preparació física, espero solventar-la bén aviat i tornar a posar-me les piles per arribar en plena forma el dia H. Us penjo algunes fotografíes que agafo prestades de la pàgina de Pirineos3000 per a que veieu una mostra del que ens espera el proper 26 de febrer. La propera sessió de fotos serà la nostra si tenim sort!!!!