Passa al contingut principal

Victor Castelló, cada dia més gran

Vull retre un petit homenatge al meu germà petit i de pas felicitar-lo per el seu gran resultat a la Cursa del Corte Inglès 2011. Ja fa temps que entrena i participa en Triatló, aquest any ha entrenat molt per la Marató de Barcelona i ha participat en nombroses mitges. Vaja, que el paio s'ho prèn molt en serio i els resultats apareixen. En la cursa del Corte Inglès 2011 ha quedat classificat en la 270ena posició de 56000 participants, amb un temps de 45:56, penseu que el guanyador va fer 33:12. Un grandíssim resultat, si senyor.
Doncs això Victor, les meves més grans felicitacions per tu i per les ganes que li poses, ja tinc ganes de veure't per la muntanya i no tant d'asfalt, ens veiem als 7 Cims.


El meu germà de verd travessant l'arribada


Enllaç per veure reportatge de la cursa de TV3 http://www.tv3.cat/3alacarta/videos/3455810
Enllaç per veure les classificacions oficials http://www.championchip.cat/elcorteingles/res2011g.htm



Comentaris

  1. FeRReti6 d’abril del 2011, a les 11:38

    Vaya, Màkina, tun germà petit! Serà que són joves, o es que nosaltres no vam sortir tan bons...????
    Enhorabona "CasteXic"!!!

    ResponElimina
  2. Miguel A. Llop7 d’abril del 2011, a les 0:42

    Molt majo l'homenatge, si senyor! I de tun germá que t'he dir, que cada dia está més fort!

    Una abraçada des del poble i enhorabona pel blog!

    Miguel

    ResponElimina
  3. Anònim7 d’abril del 2011, a les 22:14

    Bona nit família!
    Que puc dir del homenatge? ets un crack tato! aquí estic, tot emocionat!!!
    I a la resta gràcies pels vostres comentaris!
    niño, ens veiem als 7 cims però preparat que te vas a cagar! (ara trec pit però estic acollonit...)

    ResponElimina
  4. Unknown8 d’abril del 2011, a les 1:51

    Ferreti, nosaltres som els tarats de la família, amb la descendència es va millorant l'espècie.
    Gracies Miguel, ja tens raó ja, cada dia més fort.
    I a tu Caste_Xic que t'he de dir que no sàpigues, un petonàs i ves hidratant els peuets que patiràn lo seu!!!! jejejeje

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer ...
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de...
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...

El Besiberri Sud (3017m), el següent repte

La bogeria només ha fet que començar, queda un mes per iniciar l'assalt al Besiberri Sud a 3017m d'alçada en ple hivern, alpinisme invernal, preparar crampons i piolets i sobretot preparar-se a tope. El company d'aventura és el Soci, un paio amb un tou d'experiència al monte i que em guiarà en aquelles coses que francament domino bén poc, però l'aventura té aquest component d'incertesa que la fa tant atractiva. Ens esperen 1600 metres de desnivell positiu i altres 1600 negatius, unes 6 hores per fer cim i moltes il·lusions a la motxilla. Una inoportuna grip m'atura en la meva preparació física, espero solventar-la bén aviat i tornar a posar-me les piles per arribar en plena forma el dia H. Us penjo algunes fotografíes que agafo prestades de la pàgina de Pirineos3000 per a que veieu una mostra del que ens espera el proper 26 de febrer. La propera sessió de fotos serà la nostra si tenim sort!!!!
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...