Tocant el cel

Quantes vegades ens hem parat a mirar el vol d’un ocell, quantes d’aquestes vegades em rumiat com té que veure’ns de d’allà a dalt, des del cel i quantes vegades hem tingut la necessitat de poder volar i acaronar el cel com els ocells en ple vol.

Com ja he comentat en algun post anterior, una de les meves fòbies era sens dubte les alçades, portava molt malament fins i tot acostar-me a un balcó i mirar cap avall. Quantes vegades m’havia quedat mirant el Dragon Kan a Port Aventura i sempre em tirava enrere? Fins que un dia vaig decidir que la millor manera d’afrontar les meves pors era enfrontant-me a elles de forma directa i d’aquesta manera em vaig estrenar al famós Dragon Kan. Posteriorment la conjunció dels astres van acostar-me la possibilitat de fer un salt des de 4000 metres d’alçada amb paracaigudes, creia que tenia de ser possiblement una de les millors experiències que un pot viure, però es clar, una cosa és el Dragon Kan i l’altra són 4000 metres d’alçada....però m’hi vaig llençar (ja penjaré alguna fotografia perquè ara no se ni a on són). Val a dir que l’experiència va ser acollonant en tots els sentits, el moment inicial del salt va ser el més dur de tot però el que va venir després va ser indescriptible, després d’aquella experiència extrema de la caiguda lliure es va desplegar el paracaigudes i vaig sentir una sensació de pau increïble, i allà es va encendre la flama, volia volar.

I així és com vaig anar a parar al parapent, no tenim que confondre saltar amb volar, són conceptes diferents i amb el parapent voles. El primer de tot va ser buscar una empresa que oferís vols biplaça per provar la sensació del vol, vaig trobar una a Àger que es diu Entrenúvols i per 80 eurets (l'any  2010) pots volar durant uns 20 minuts o mitja hora depenent del que es regali el “pilot”.

Definir aquell vol seria extremadament difícil, la sensació de córrer cap al buit i sentir que t’enlaires és espectacular i la resta senzillament és per gaudir de cada moment, del silenci del espai, de les corrents d’aire i nosaltres vam poder gaudir del que sens dubte ha estat un dels moments que queden per sempre registrats a la meva memòria, vam veure un voltor i ens hi vam acostar, no sabria dir a quans metres de distància érem d’ell, però us puc assegurar que era a tocar. Ens va mirar i ens va deixar compartir uns minuts de vol al seu costat, acabava de rebre la resposta de la pregunta que tantes vegades m’havia fet i amb la companyia idònia per fer-ho, amb una simbiosi perfecte. De tant en quant ens mirava sense immutar-se i ens donava el millor regal que la natura et pot donar....la fusió amb ella mateixa.

La resta va ser anar agafant corrents tèrmiques i enlairar-se fins guanyar a la pròpia Serra del Montsec i veient les grans muntanyes dels Pirineus al fons, assaborint cada retall i fotografiant a la memòria, després acostant-se a terra en un lent i parsimoniós ritual fins que aterrem a terra, aquí és on comença el procés d’assimilació del que has pogut viure a més de 1000 metres d’alçada i penses que 80 euros és un més que bon preu per el que et reporta aquesta vivència.

Rebent instruccions per enlairar-se

A punt per arrencar a córrer cap al buit

Ja enlairats, comença l'espectacle

 No tinc cap ànim de fer publicitat a aquesta empresa en concret, però hi treballa un noi de la Bisbal del Penedès i s’ha de fer costat a la gent propera. A més, vaig rebre un tracte exquisit, per tant us deixo l’enllaç a aquesta pàgina per si us animeu a tocar el cel per uns moments.

http://www.entrenuvols.com/