Superant les pors: Ferrada Cascada del Sorrossal

Després d’una intensa jornada d’alpinisme ens havíem de marcar un homenatge i fer-se una via ferrada, jo encara no havia tastat una ferrada i arribava l’hora d’enfrontar-se amb una de les meves pors més grans, les alçades. Per afrontar-ho ja n’he fet algunes de coses, com saltar de 4000 metres d’alçada amb paracaigudes o fer un vol amb parapent a més de 1000 metres d’alçada però a totes depenia d’una altra persona, jo només havia de gaudir del moment, en aquesta ocasió m’hauria d’espavilar tot solet, amb les meves pròpies mans i els meus temors. L’escollida va ésser la Cascada del Sorrossal, una magnífica ferrada amb un inici molt espectacular, cal reconèixer que quan me la mirava al començament vaig tenir un moment de dubte important, però m’hi vaig llençar de ple.

Preparant el material

La impresionant paret, nosaltres tenim que anar al forat que es veu a dalt

Després de rebre les instruccions pertinents de part del Soci, el funcionament del disipador i alguns consells pràctics començo la grimpada darrera del Ferreti, es nota l’experiència perquè el paio ni s’immuta i puja com una sargantana, en aquesta ocasió ell va fent fotos i vídeos com aquell que es mou en pla, i el Soci en va fent per darrera, jo tinc massa feina a mantenir-me proper a la paret. S’ha de dir que aquesta ferrada està súper ben equipada, quan t’entra el dubte de a on  posar un peu o agafar-te amb la mà, pam!! Allà trobes el que busques, un clau o una grapa col·locada com per art de màgia que et fa força fàcil anar pujant, la tècnica pot millorar molt però anem pujant poc a poc.

Es va guanyant alçada ràpidament i no ho sembla, arribem a un pas on flanqueges una paret rocosa, el terra es mullat i aquí és on passo el primer moment de tremolor, l’alçada és considerable (almenys per a mi) i quan poso el peu em rellisca, el Ferreti s’ho mira d’aprop i em diu que passi mirant la paret i sense pensar-m’ho, d’això en vam estar parlant durant la sessió alpinística del dia anterior, quan et trobes un pas complicat el millor es no rumiar gaire perquè si no l’error es inevitable. Doncs que ho poso en pràctica i passo aquell tros empassant molta saliva però amb una rapidesa sensacional, ja he aprés un cosa nova.

El Ferreti a su rollo

Tot seguit tenia que pujar per la imponent paret fins al forat a la roca que et dirigeix al barranc, aquest moment li tenia especial por ja que mirat des de sota impressiona i molt!!!, el passo sense gaires problemes, fins i tot em permeto el luxe de mirar a baix i recrear-me amb les vistes, encara no em puc creure que estigui aquí  dalt penjat com un xoriço!!!

Un cop dins de la cavitat el tema de les alçades queda enrere, a partir d’aquí ja no tenim més patis a la vista, travessem la cavitat fins sortir a la banda del barranc on desemboca tota l’aigua de la cascada, un flanqueig sensacional, per veure aquell indret has de ser-hi dins i fer-ho d’aquesta manera em fa estremir, es senzillament espectacular. El pas pel tronc que fa de pont m’està apunt de donar un ensurt, el travesso ràpid però el Soci em crida per fer una foto i em desestabilitzo, m’ha anat d’un pèl de quedar penjat sobre el riu.

Mr. Soci arribant a la cavitat



Un servidor i al fons el Ferreti flanquejant el barranc



Quan arribem a dalt del barranc aprofitem per fer la foto amb la samarreta d’Explorant els límits, era una samarreta que vaig fer per ensenyar quan féssim cim, però com que no vam poder doncs l’ensenyem aquí.

Però la ferrada encara no s’ha acabat, prossegueix un trosset més fins arribar a un bosc on ja veiem el cartell que ens indica el final de la ferrada, aquí podem gaudir d’una altra vista del principi de la ferrada amb la cascada omnipresent.

Resseguim el camí que durant poca estoneta ens porta en continu descens fins al punt inicial, aquí és on em sento alliberat, he descarregat adrenalina i em sento feliç de poder viure aquestes experiències, és bonic afrontar els teus temors i guanyar-los.....molt bonic. Han estat dues hores carregades d’emocions.

Ens queda deixar els trastos, dinar i la dura tornada amb la furgo del Ferreti, estem molt contents i esperem poder repetir en breu un cap de setmana com aquest.

Per cert, he començat amb el repor de la Cascada perquè el de l’alpinisme em dona més feineta....... i em sap greu Ferreti no poder aportar més fotos teves, prou feina tenia ja.

Apa siau!

Galeria completa de fotografies