Passa al contingut principal

Jornada BBT'RA un entrenament a la saca!!!

Ja feia uns quants diumenges que faltava a la cita, encara no havia pogut estrenar la luxosa vestimenta de la nostra colla btt'ra i començava a ser l'ovella negra del grup. Després d'un dissabte més que passat per aigua, el diumenge es despertava amb un sol radiant i una temperatura sensacional, per davant ens esperava la ruta del Fondo d'Aiguaviva o de Sant Marc, com li volgueu dir i després de les intenses pluges ja ens esperem tenir força fang i aigua...dit i fet!

Amb els primers raigs de sol disposats a enfangar-se
Posta a punt de la maquina del Marc
Quins paios!!! revisant els últims detalls
La veritat és que ens hem divertit lo nostre, començem per el camí del Mas de la Costa i resseguim sempre cap amunt, tots els primer quilòmetres són per anar guanyant metres de forma constant. Passem de llarg el dipòsit d'aigua i ens dirigim de pet a les 4fites, la primera de les dues brutals rampes que ens trobarem. Per variar em quedo sense poder completar-la, quan hi ha tanta pedra em costa molt mantenir la tracció i a la segona relliscada ja et quedes clavat en plena pujada, que hi farem. Després de prendre un respir a dalt les 4fites començem un lleuger descens, primer per una rampa molt pronunciada fins agafar el camí de Sant Marc, aquí l'aigua i el fang fan acte de presència, l'aigua baixa força impetuosa pel torrent de Sant Marc i nosaltres l'haurem de travessar unes quantes vegades, molt divertit tot aquest tram.

Frenat per culpa del fang..Peper!!!!

El fang i l'aigua començen a fer algun que altre estrall a les bicicletes d'algú però tirem tots cap amunt fins arribar a la carretera que uneix Aiguaviva amb la Joncosa, decidim anar aquest últim tram per asfalt ja que el Marc té algún problema amb la cadena i per no forçar-la molt prenem aquesta decisió. La pujada fins Coll d'Arca tela marinera, però amb el plat del mig i amb força de voluntat me l'hé menjat. Tornem seguint la carretera fins a la Bisbal.

Problemes amb la cadena, i els pinyons
Descansant al final de l'etapa
Un petit barnissat de regal
Alguns membres de la penya
En total hem fet 26,55 quilòmetres, poca coseta, i hem sumat 1030 metres de desnivells acumulats, però hem passat una bona estona en companyia d'amics.


Perfil de la ruta

Us deixo l'enllaç al Wikiloc per si teniu ganes de fer aquesta ruta: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1536576


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer ...
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de...
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...

El Besiberri Sud (3017m), el següent repte

La bogeria només ha fet que començar, queda un mes per iniciar l'assalt al Besiberri Sud a 3017m d'alçada en ple hivern, alpinisme invernal, preparar crampons i piolets i sobretot preparar-se a tope. El company d'aventura és el Soci, un paio amb un tou d'experiència al monte i que em guiarà en aquelles coses que francament domino bén poc, però l'aventura té aquest component d'incertesa que la fa tant atractiva. Ens esperen 1600 metres de desnivell positiu i altres 1600 negatius, unes 6 hores per fer cim i moltes il·lusions a la motxilla. Una inoportuna grip m'atura en la meva preparació física, espero solventar-la bén aviat i tornar a posar-me les piles per arribar en plena forma el dia H. Us penjo algunes fotografíes que agafo prestades de la pàgina de Pirineos3000 per a que veieu una mostra del que ens espera el proper 26 de febrer. La propera sessió de fotos serà la nostra si tenim sort!!!!
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...